LES RUTES DE L'EXILI REPUBLICÀ A CATALUNYA
Catalunya havia estat la destinació de milers de ciutadans espanyols, s’estima, segons les estadístiques més fiables, unes 1.000.000 persones haurien buscat refugi en terres catalanes durant la guerra civil. Però amb la imminent caiguda de Catalunya havent acabada la desastrosa batalla de l’Ebre, es va començar a mirar cap a França.
Camins de l'exili
Els camins que conduïen des de Catalunya fins a l’estat veí, que posà molt poques ganes en acollir aquells que demanaven auxili, foren els passos fronterers de Cervera de la Marenda, per la costa; el Pertús, a la carretera de Girona a Perpinyà; el coll d’Ares, a la carretera de Ripoll a Prats de Mollò, i a la Guingueta d’Ix, a la Cerdanya. Ho serien durant tots els mesos d’èxode. Camins, a l’hivern, nevats, gairebé impracticables, fet que agreujà la situació de la gent, famèlica, malalta, cansada. Corrues de carruatges amb famílies senceres. una imatge deplorable que escenificava un poble derrotat. Ometent qualsevol normativa internacional en drets humans, l’aviació franquista continuà assetjant les cues de població civil a base de bombardejos.
França, però, mantingué les fronteres tancades fins al 28 de gener, quan accedí a deixar entrar a l’estat francès dones i nens. Afortunadament la discriminació no durà gaires més dies i permeteren el pas als ferits i finalment als homes civils i militars. 200001 combatents republicans creuaren pel pas del Pertús el dia 5 de febrer2 i 500001 soldats el dia 62, i a partir del dia 92 a la tarda tots aquells que volguessin fugir ho haurien de fer de forma clandestina ja que l’Exèrcit feixista arribava en aquest punt, tot i que aquest punt no era l’únic controlat per les tropes franquistes, la zona dels Pirineus, definitivament, estava controlada per Franco.
CAMÍ CAP A FRANÇA
RUTES D' EXILI
Aquest llistat de rutes vàren ser les víes més significatives en l'exili republicà, pel seu gran nombre d'usuaris que les van utilitzar, de tota condició social i intel·lectual.
LA VAJOL
La ruta d'exili de La Vajol fou una de les víes cap a França que va tenir mes importància degut el alt nombre de refugiats que hi van passar. També és una ruta on s'hi troben tota mena de monuments històrics en memòria de tots aquells que van haver de marxar de casa seva per ideologíes polítiques.
La Vajol - Coll de Llí - Les Illes
Vall de Núria
Tavascan
Port de Cabús - Lluís Bullich
Llavorsí - Tavascan - Port de Tavascan - Stillon
Tírvia - Bosc de Virós - Port de Cabús - Coll de la Botella - Pal (Andorra)
Queralbs - Vall de Núria - Coll de Finestrelles - Llo
La gent arribava fins a Ribes amb el tren i allà intentaven buscar algun transport per arribar a Queralbs on començarien a caminar, però, per desgràcia, molta gent començava a caminar des de Ribes. Les condicions eren nefastes, vestien el que podien i durant aquell hivern van patir molt; no tenien menjar ni aigua i s’havien de buscar el poc que hi havia amb ungles i dents.
Durant l’exili una de les rutes més usades per la població de Lleida i Aragó va ser el pas pel Port de Tavascan.
Gerri de Salt - Jacinto Batalla
Gerri de la Sal - Adrall - La Seu d’Urgel - Andorra
Van aver-hi moltes rutes que requerien un guía per la dificultat o la complecitat del seu recurregut però que algunes vegades també, els guies només s'interessaven pels diners i abandonàven el grup a la seva sort.
Gerri de salt fou una ruta alternativa pel que fa la seva destinació ja que alguns refugiats no varen seguir el camí cap a França i es van establir a Andorra
Aquesta web és resultat d'un treball de recerca d'un grup de tres estudiants de l'escola frederic mistral, tècnic Eulàlia; fascinats per la natura i la història que els ha portat a empendre un projecte fascinant.
Els nostres experts
SEGUEIX-NOS
On som ?
Descarrega't l'app !
Maurici Vinyes Ferré
@mau_vf
Amb la col·laboració de la Unió Excursionista de Catalunya
