LES RUTES DE L'EXILI REPUBLICÀ A CATALUNYA

Després de la rebel·lió militar frustrada el juliol del 1936 a Catalunya, la Generalitat procurà la sortida a l’estranger de totes les persones amenaçades que no estiguessin directament implicades en la rebel·lió militar (concedint visats i passaports). Eren persones considerades de dretes que volien fugir de previsibles represàlies per part de grups incontrolats dins el desordre que es va viure els primers mesos a la zona republicana. Cal destacar la tasca de Josep Maria Espanya (conseller de Governació), Ventura Gassol (conseller de Cultura) Jaume Miravitlles (periodista), Joan Casanovas (president del Parlament de Catalunya) o Pere Bosch Gimpera (rector de la Universitat). França va rebre a partir de juliol de 1936 una primera onada de refugiats que es mantingueren per poc temps i que retornaren a territori controlat pels rebels (Pamplona, Burgos, Sant Sebastià i Sevilla principalment). Dels homes en edat militar que retornaven a l’Espanya franquista, uns eren incorporats a files formant part dels requetès (Tercio de Nuestra Señora de Montserrat) i d’altres passaven a formar part de diferents estaments militars o del dit Movimiento (falangistes, majoritàriament). Un grup de 600 franquistes embarcaren amb tota tranquil·litat a Caldetes, el 16 de març de 1938, desembarcant sense problemes a Portvendres, a França on els rebé el representant franquista Fernando Pedroso. Posteriorment els malalts foren traslladats a Irun i la resta al camp de la Lioure a Chomerac (Ardeche, França). Les evasions a França foren tan considerables que el consolat francès a Barcelona aconseguí que el buc Alfa, de la línia d’Arger, fos destinat al trajecte Barcelona - Marsella¹. França va publicar oficialment la relació de 6.630 persones sortides en vaixells francesos, entre els quals hi havia 2.142 religiosos i religioses i 868 nens. Entre els evadits figuraven membres de famílies burgeses i aristocràtiques com ara Molins, Viladomiu, Más Bagá, Caralt, Fabra, Muntadas, Garriga-Nogués, Sentmenet, Delas, Güell, etc... El cardenal Vidal i Barraquer és un dels personatges més significats dels que varen poder fugir. Entre juliol i desembre de 1936 hi ha una relació de 515 noms que comprenen generals, caps i oficials de l’exèrcit i de l’armada, alts funcionaris, polítics significats, sacerdots, els seus familiars, etc... Finalment hi ha una altra llista, dins del mateix any 1936, de 1.598 persones que pogueren embarcar en bucs noliejats pel govern francès. Aquesta actuació del govern català de facilitar-los la sortida del país no tingué correspondència de cap tipus per part de les autoritats rebels. El fet que aquest corrent migratori fos clandestí impedeix la seva quantificació amb exactitud. Amb l’allau de refugiats republicans cap a França anaven també presoners franquistes, abandonats pel seus guardians durant la fugida. Traslladats a Port-les-Bains van ser tractats com a presoners de guerra. En total sortiren 6.390 persones.

 

1.Catalanes en San Sebastián, en Cataluña en la Guerra Civil Española, La Vanguardia, Barcelona,14/9/1986